Doncs bé, avui
ens trobem davant la darrera entrada de l’assignatura de processos i contextos
educatius. Aquest camí que va començar el 3 d’octubre amb una mirada escèptica,
acaba avui amb una gran satisfacció.
Quan vaig entrar
al màster, pensava en l’educació que jo havia rebut mitjançant la LOGSE. Recordo
com diferents professors dictaven apunts, o donaven les lliçons del llibre,
sense gaires suports diferents, a excepció d’alguna pel·lícula a les classes d’anglès
o filosofia, alguna imatge a cultura clàssica o les anomenades excursions. Però
també existia algun docent que s’esforçava més per a que aprenguéssim, fent
algun examen diferent, altres més experimentals ens duien al laboratori per
ensenyar-nos les aplicacions del que havíem aprés a l’aula i un que va deixar
de costat el llibre i ens portava a l’aula d’audiovisuals, per experimentar amb
l’única pissarra electrònica que existia al 2007 al centre.
Per altre costat,
els pocs contactes que he tingut posteriorment amb la docència en l’etapa
secundària, tampoc han estat gaire diferents, ja que han estat classes de repàs
on lo important per als alumnes és aprovar l’assignatura, i tu com a docent, t’has
de centrar en el que han donat a classe i com fer-los entendre millor.
Ara, ja queden enrere
totes les idees preconcebudes i experimentades que tenia en vers l’educació,
perquè la meva visó ha canviat. L’arribada de les competències i l’ensenyament per a la vida és el que més m’ha marcat. L’escola ha heretat anys i anys sense innovació, estancant-se en un continguts avaluables mitjançant exàmens que no
avaluen el que sabem, sinó que són proves punitives per tal de seguir avançant
cap a la universitat.
Per això els nous
docents hem de seguir avançant per revolucionar l’ensenyament, adaptant-lo al
segle XXI. Les circumstàncies són molt diferents, el que es pretén ja no és el
mateix, i els mètodes i recursos són infinits, els hem de cercar i fer-los servir,
per tal de donar lo millor de nosaltres com professors i que els nostres
alumnes completin el seu aprenentatge.
Cadascú té el seu
propi entorn d’aprenentatge (PLE), nosaltres el
que hem de fomentar i aconseguir que els nostres alumnes ampliïn el seu PLE, a
més d’anar ampliant el nostre (sobretot al món virtual) per tal de poder fer
aquesta tasca més fàcil. Durant aquesta assignatura, he pogut ampliar el meu
entorn d’aprenentatge, gràcies als artefactes que setmana rere setmana havia d’utilitzar
per reforçar el meu aprenentatge i anar omplint la meva borsa de recursos per
utilitzar el dia que pugui exercir aquesta professió.
 |
| PLE personal a dia 3/12/2012 (elaborat amb Bubbl.us) |
Per finalitzar, no cull acabar sense deixar unes pinzellades del que pensem tots els que hem caminat junts pel laberint de l’educació.
Ha estat un plaer poder llegir-vos. Això no és un punt final, ara començarà la vertadera tasca com a docents.
María José
