La utopia de l'educació per competències

Aquesta setmana he pogut endinsar-me més en l'idea de l'educació que tinc i, conseqüentment, en la classe de professora que vull ser.

Per la meva manera de ser hem considero una persona idealista. Els meus valors, les meves idees sempre tendeixen cap una utopia. Però alhora també soc realista, ja que veig lo que hi ha, el que ens envolta i vull transformar-lo cap a la meva idea utòpica. De fet gracies a això soc qui soc i no ho canviaria de cap manera.

Moltes vegades he parlat amb els meus amics sobre l'idea de l'educació, la meva concepció de l'educació i el que s'ha d'ensenyar i el que no (òbviament, des d'un punt de vista molt simple, ja que jo no soc cap experta). I sense saber-ho estava advocant pel tipus d'educació que parla Zabala, Adell, Esteve o Alzina. Una educació competent, que ens prepari més per la vida, que no per la universitat, apostant per l'educació social, en valors, en drets i deures dels ciutadans, en l'esperit crític, observar el món que ens envolta, en la vida en general, és la meva opció.

Però com podem arribar a ensenyar o formar en aquests conceptes o aquestes "coses"?
Això com assenyala Zabala [1] es fa mitjançant les competències, que ens ajuden a crear uns conceptes, procediments i actituds, que després podrem aplicar al llarg de la nostra vida.

COMPETÈNCIA: És la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diverses de forma eficaç en un context determinat. I per això és necessari mobilitzar actituds, habilitat i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada.

L’adquisició de coneixements, sense una aplicació pràctica o sense la comprensió d’aquests, realment no ens serveix de gaire, quan ens exposem als problemes del món real.

Quines són les competències bàsiques?


LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES on PhotoPeach


Depenen només d'una assignatura o àrea?
Doncs no. Les competències han de ser interdisciplinars, i així ho diu la Llei Orgànica d’Educació (LOE). Totes les àrees a cada etapa, tenen que desenvolupar les diferents competències, mitjançant conceptes, actituds o processos.


El ser competent no és un tot o res, ni és qüestió de coneixements, sinó de com una persona és capaç de resoldre un problema amb eficàcia. Per això cal haver treballat la memorització, la comprensió, el saber fer i el ser. Per tant, encara que nosaltres ensenyem a sumar, restar i multiplicar, si no posem aquestes operacions ens contexts complexos, els nostres alumnes no podran resoldre amb èxit els problemes de la vida quotidiana. Així doncs, l’enfocament de l’ensenyament ha de ser globalitzador.

Es poden ensenyar diferents coneixements, però no tots els alumnes ho entendran de la mateixa manera, i per tant l’assimilació i la posada en pràctica a la resolució de problemes no serà reeixida. És aquí on intervé la atenció a la diversitat.

Per treballar amb competències és imprescindible poder conèixer els processos de construcció de coneixements que tenen els alumnes per així poder afinar més al seu aprenentatge. Això que és tan fàcil a simple vista, en un aula amb 25 alumnes pot esdevenir una gran odisea, de manera que haurem dissenyar plans de treball adients per desenvolupar la nostra tasca el millor possible, on una de les millors maneres pot ser l’aprenentatgeentre iguals.

Tot això ha conduit a que reafirmi més la meva idea de ser professora. Vaig viure un tipus d'educació, que per unes coses va ser bona però per altres no, i per tant tinc ganes de canviar, de seguir caminant cap a la utopia, sempre amb constància, dedicació i professionalitat.

Professorat, on volem anar?

Si la setmana passada parlàvem del sistema educatiu i com ha evolucionat i ha d’evolucionar, avui toca parlar de la figura del professor/a.

Fotografia 1: Recolçament dels professors abans i ara (per Chanu)

Durant els darrers anys hem pogut observar com la figura del professor ha anat variant. Abans, el mestre era una figura de coneixement, respecte i autoritat, pot ser (com diu Esteve [1]) existia una situació injusta en vers l'alumne. Ara, paradoxalment, ens trobem en una situació contràriament injusta, l'alumne té impunitat per fer el que vulgui, sense que funcionin degudament els mecanismes d'arbitratge.

Com hem arribat fins aquest punt? 

Després d'una etapa d'autoritarisme del professor, de voler ser l'únic transmissor de coneixement, juntament amb el llibre, s'ha volgut canviar el sistema, fent que l'alumne sigui igual que el professor, cosa que ha arribat a l'extrem que es pot viure avui en dia a les aules.

La societat globalitzada, ha fet que determinats valors que abans s'ensenyaven a casa(l'anomenada 1ª educació [2]) s'hagin de promoure i fomentar des de l'escola, que és a dia d'avui en dia la institució que millor pot desenvolupar aquesta funció.

Això és una responsabilitat més que tenen els professors a l'hora de desenvolupar la seva tasca, i ara més que mai, el professor esdevé un educador més que un professor.

Estam els docents preparats per assumir aquestes funcions? Sabem els professors el que necessitem per donar un ensenyament de qualitat?
Doncs, jo penso que no. La nostra formació és molt específica però insuficient per a la nostra tasca. Tots el professors d'ensenyament secundari som llicenciats en carreres específiques (biologia, química, filologies, història, etc..) però en sabem poc, molt poc de pedagogia, per ensenyar el que sabem i afrontar el dia a dia a les aules (com molt bé anomena Esteve, els docents arriben als centres amb un "xoc de realitat" que no s'esperaven).

Les aules són un vertader reflex de la societat, on els docents han de desenvolupar la seva tasca el millor possible. Diferents cultures, situacions familiars, estructures, interessos, coneixements, valors, etc. És, per tant, una obligació abandonar el model generalista, atracar-se més a la realitat individual de cada alumne per poder avançar en un nou model d'ensenyar.

Però és només pedagogia i coneixement específic el que necessitem els professors??
Per alguns la resposta pot ser simple i clara: SI. Però no hem de caure en l'error de deixar de costat una constant que ha canviat de dalt a baix la societat: la tecnologia. Els nostres alumnes viuen amb les tecnologies. Tots o quasi tots tenen ordenadors a la seva casa i accedeixen a internet. I nosaltres com a docents, no podem viure d'esquenes a aquesta realitat, i és per això que hem d'innovar i introduir les TIC a la nostra metodologia d'ensenyament.

Com implantem les TIC a la nostra metodologia docent?
Alguns poden pensar que simplement és tenir un ordinador a classe, una pissarra electrònica, projector i seguir donant la classe com abans. No s'ha de caure en la tentació de canviar la pissarra per la presentació digital. Si no queim en aquest error, podrem introduir la tecnologia i els coneixements tecnològics a les nostres aules amb un sentit, canviant vertaderament la nostra metodologia i avançant cap el TPACK.

Però que és això del TPACK?
És simplement el resultat de convergir el coneixement disciplinar (el que hem adquirit durant la carrera), el coneixement pedagògic (que estam coneixent i desenvolupant gràcies al màster de formació del professorat, de com ensenyar el que ja sabem als alumnes) i el coneixement tecnològic. És a dir el coneixement tecnològic pedagògic disciplinar. Si som capaços de conjuminar aquest coneixement podem esdevenir "superprofessors".

Com senyala Adell al vídeo, i seguint la feina que ha fet Judi Harris, el coneixement i l'aprenentatge no ha d'estar lligat a una eina, sinó que l'eina ens ha de facilitar el coneixement.

Podem assumir totes aquestes funcions?
A no ser que siguem "superpersones", ens costarà assumir totes les tasques, cosa que no implica una deixadessa de funcions. La millor manera, com assenyala Francesc Imbernon [3], és mitjançant la cooperació entre professors, amb treball en equip, perquè l'educació no és cosa d'un sinó de tots.


Tot això, contribueix i reafirma la meva idea que per ser un bon professor, introduint noves metodologies i formar a persones, més que coneixements has de tenir vocació, ganes i il·lusió pel que fas, ja que sinó únicament ens cenyirem als models esgotats d'ensenyament, podent frustrar als nostres alumnes i frustrar-nos nosaltres mateixos en la nostra tasca. Al cap i la fi, ensenyar/educar/formar alumnes no és únicament explicar, sinó el resultat de totes les experiències que tenim a la vida i que influeixen en la nostra personalitat.

Educació d'abans i d'ara

Aquesta setmana amb lectura dels capítols 4 i 1 del llibre 11 Ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias de Zabala i Arnau hem profunditzat una mica en el model d’ensenyança que tenim i el que volem.

Partim d’una base històrica en que l’educació ha estat concebuda per uns pocs, que podien permetre’s el, que fins fa poc era el luxe, estudiar.

L’educació tradicional, estava basada en un model de transmissió i reproducció, en el que els professors eren els únics intermediaris entre els alumnes i el coneixement, on la teoria importava més que la pràctica i com finalitat de totes les etapes era anar a la universitat.

Encara que això hauria de quedar ja queda un poc enrere...  Si recordem una mica les nostres experiències com alumnes, recordarem d’una manera o d’altre, com hem estat víctimes aquest tipus d’educació, o per lo menys de la base del mètode. I podem pensar, ja ens va estar bé! A nosaltres pot ser si, però i a la resta de companys i companyes? Doncs possiblement torbarem companys i companyes que moltes de les coses no els hi han servit, amb la qual cosa evidenciem que no ens hem de centrar en nosaltres mateixos per avaluar el sistema.

La universalització de l’educació, ha suposat una ruptura d’aquest mètode. No tothom té les mateixes expectatives a la vida, ni inquietuds i per això no ens podem basar el la visió elitista i instructiva de l’educació tradicional.

Per tant és necessari un nou mètode, la educació nova, on hi hagi una formació integral de les persones, on es desenvolupin les capacitats de l’ésser humà i realment l’educació sigui educativa, tenint en compte la vessant pràctica de la formació, i utilitzant les tots el recursos dels que disposem, com per exemple les TIC.

EDUCACIÓ TRADICIONAL	NOVA EDUCACIÓ
Etapes successives preparatòries a la UNIVERSITAT	Educació global i integral de les persones
Ensenyança com a model de transmissió i reproducció verbal	Desenvolupament de totes les capacitats
Funció instructiva i profesionalitzadora	Funció educativa
Teoria per damunt de la pràctica	Valoració aplicativa del coneixement

 Taula 1: Principals diferències entre els models d'enesenyament (elaboració pròpia)

Però l’educació de l’escola s’ha de limitar a continguts d’unes àrees? És precís ensenyar en valors a l’escola?

Segons la meva manera de veure-ho, no s’ha de limitar a les àrees. L’educació s’ha d’entendre com un TOT, com un conjunt, en la que no es pot deixar de banda elements importants que faran falta als i les nostres alumnes el dia de demà.

La societat va canviant, i amb aquesta els requisits o les exigències d’aquesta en vers l’educació, un dels problemes de l'educació actual [1]. I ara en aquest moment es reclama a l'ensenyança una formació en valors i capacitats, aspectes que fins no fa gaire temps es deixaven per l'aprenentatge a la família. Pot ser estem carregant molt més als professors, però les generacions futures, que estan desenvolupant-se dia a dia a les nostres aules, han de tenir una sèrie de valor, actituds i capacitats, que si no s’inculquen a les famílies, s'hauran d'aprendre i forjar a l'escola. Així s’ha de compartir entre l’educació i la família la formació integral.

Aquesta manera d’ensenyar ja porta temps desenvolupada tant en declaracions universals com en les lleis del nostre estat sobre educació, encara que l’hora de posar-les en marxa, el professorat no acaba d’integrar-se.

“Tenim escoles del segle XIX, professorat del segle XX i alumnes del segle XXI” Francesc Imbernon. Eivissa. 2009.

La societat, el món en general, avança a velocitats vertiginoses, i pareix que els professors i les escoles es queden estancats a les idees de fa anys, cosa que complica l’adaptació a l’entorn. L’aprenentatge no és finit, no és únic, i els professors ho han de tenir clar. Si volem ensenyar, primer hem d’aprendre i ha de ser de manera continuada i des de la innovació. Pot ser molts professors no ho veuen o no estan del tot d’acord, però el repte que tenim pel davant comporta una gran responsabilitat, a la qual hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies, ja que de la nostra tasca depèn d’alguna manera, el futur de noves generacions. 

Let's go!

Hola a tothom!

Soc na Maria Jose i just acabo de començar el màster de formació del professorat. Pels que no em conegueu soc llicenciada en Química, enamorada d'Eivissa, i tenc una gran admiració per tot el que ens envolta. La docència sempre m'ha agradat, així que aquí estic, intentant que el meu projecte de professora esdevengui en un fet.

Avui començo el meu bloc, a mode de portafoli, de l'assignatura Processos i Contextos Educatius.

Us deixo una cançó d'un compositor que he descobert aquest estiu, i m'agrada molt. Espero que us agradi!