Professorat, on volem anar?

Si la setmana passada parlàvem del sistema educatiu i com ha evolucionat i ha d’evolucionar, avui toca parlar de la figura del professor/a.

Fotografia 1: Recolçament dels professors abans i ara (per Chanu)

Durant els darrers anys hem pogut observar com la figura del professor ha anat variant. Abans, el mestre era una figura de coneixement, respecte i autoritat, pot ser (com diu Esteve [1]) existia una situació injusta en vers l'alumne. Ara, paradoxalment, ens trobem en una situació contràriament injusta, l'alumne té impunitat per fer el que vulgui, sense que funcionin degudament els mecanismes d'arbitratge.

Com hem arribat fins aquest punt? 

Després d'una etapa d'autoritarisme del professor, de voler ser l'únic transmissor de coneixement, juntament amb el llibre, s'ha volgut canviar el sistema, fent que l'alumne sigui igual que el professor, cosa que ha arribat a l'extrem que es pot viure avui en dia a les aules.

La societat globalitzada, ha fet que determinats valors que abans s'ensenyaven a casa(l'anomenada 1ª educació [2]) s'hagin de promoure i fomentar des de l'escola, que és a dia d'avui en dia la institució que millor pot desenvolupar aquesta funció.

Això és una responsabilitat més que tenen els professors a l'hora de desenvolupar la seva tasca, i ara més que mai, el professor esdevé un educador més que un professor.

Estam els docents preparats per assumir aquestes funcions? Sabem els professors el que necessitem per donar un ensenyament de qualitat?
Doncs, jo penso que no. La nostra formació és molt específica però insuficient per a la nostra tasca. Tots el professors d'ensenyament secundari som llicenciats en carreres específiques (biologia, química, filologies, història, etc..) però en sabem poc, molt poc de pedagogia, per ensenyar el que sabem i afrontar el dia a dia a les aules (com molt bé anomena Esteve, els docents arriben als centres amb un "xoc de realitat" que no s'esperaven).

Les aules són un vertader reflex de la societat, on els docents han de desenvolupar la seva tasca el millor possible. Diferents cultures, situacions familiars, estructures, interessos, coneixements, valors, etc. És, per tant, una obligació abandonar el model generalista, atracar-se més a la realitat individual de cada alumne per poder avançar en un nou model d'ensenyar.

Però és només pedagogia i coneixement específic el que necessitem els professors??
Per alguns la resposta pot ser simple i clara: SI. Però no hem de caure en l'error de deixar de costat una constant que ha canviat de dalt a baix la societat: la tecnologia. Els nostres alumnes viuen amb les tecnologies. Tots o quasi tots tenen ordenadors a la seva casa i accedeixen a internet. I nosaltres com a docents, no podem viure d'esquenes a aquesta realitat, i és per això que hem d'innovar i introduir les TIC a la nostra metodologia d'ensenyament.

Com implantem les TIC a la nostra metodologia docent?
Alguns poden pensar que simplement és tenir un ordinador a classe, una pissarra electrònica, projector i seguir donant la classe com abans. No s'ha de caure en la tentació de canviar la pissarra per la presentació digital. Si no queim en aquest error, podrem introduir la tecnologia i els coneixements tecnològics a les nostres aules amb un sentit, canviant vertaderament la nostra metodologia i avançant cap el TPACK.

Però que és això del TPACK?
És simplement el resultat de convergir el coneixement disciplinar (el que hem adquirit durant la carrera), el coneixement pedagògic (que estam coneixent i desenvolupant gràcies al màster de formació del professorat, de com ensenyar el que ja sabem als alumnes) i el coneixement tecnològic. És a dir el coneixement tecnològic pedagògic disciplinar. Si som capaços de conjuminar aquest coneixement podem esdevenir "superprofessors".

Com senyala Adell al vídeo, i seguint la feina que ha fet Judi Harris, el coneixement i l'aprenentatge no ha d'estar lligat a una eina, sinó que l'eina ens ha de facilitar el coneixement.

Podem assumir totes aquestes funcions?
A no ser que siguem "superpersones", ens costarà assumir totes les tasques, cosa que no implica una deixadessa de funcions. La millor manera, com assenyala Francesc Imbernon [3], és mitjançant la cooperació entre professors, amb treball en equip, perquè l'educació no és cosa d'un sinó de tots.


Tot això, contribueix i reafirma la meva idea que per ser un bon professor, introduint noves metodologies i formar a persones, més que coneixements has de tenir vocació, ganes i il·lusió pel que fas, ja que sinó únicament ens cenyirem als models esgotats d'ensenyament, podent frustrar als nostres alumnes i frustrar-nos nosaltres mateixos en la nostra tasca. Al cap i la fi, ensenyar/educar/formar alumnes no és únicament explicar, sinó el resultat de totes les experiències que tenim a la vida i que influeixen en la nostra personalitat.



BIOGRAFIA:

[1] Esteve, JM.  El sistema educativo ante la encrucijada del cambio social: una mirada hacia el futuro.

[2] Vídeo. Documentos TV - Tiempo de Secundaria. La 2 de TVE.

[3] Francesc Imbernon - Conferència Eivissa - Noves cultures professionals.

ALTRA BIOGRAFIA CONSULTADA:

ZABALA, A.; ARNAU, L. 11 Ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias.


Tic y Educación - Metodología TPACK. Un marco para el conocimiento docente.

Llista de reproducció pròpia - Professorat, on volem anar?